Després de llicenciar-se en dret es dedicà fins els anys vuitanta a la creació publicitària, que compaginà amb col·laboracions en publicacions com Tele-expres, El Viejo Topo, Camp de l’Arpa, Fotogramas o Totem, en les quals s’ocupà de temàtiques com el jazz i l’anomenada cultura de masses: cinema, novel·la negra i, sobretot, el còmic, gènere al qual dotà d’una historiografia abans inexistent a Espanya.
Publicà una cinquantena de llibres, entre d’altres, Los cómics. Un arte del siglo XX (1978), Del gato Félix al gato Fritz (1979), La novela negra (1980), Y nos fuimos a hacer viñetas (1981), Luces y sombras del cine negro (1981), El espíritu de los cómics (1983), El ocaso de los héroes en los cómics de autor (1984), Diccionari de la novel·la negra nord-americana (1985), Los cómics de Hollywood (1988, amb Romà Gubern), Diccionari del cinema negre (1990), Aquella guerra desde aquel Hollywood: 100 películas memorables sobre la Segunda Guerra Mundial (1998), La ficción bélica: grandes novelas americanas (y sus versiones cinematográficas) sobre la Segunda Guerra Mundial (2005), Diccionario de la caza de brujas (2005) o Las películas de la caza de brujas (2007), a més del polèmic manifest contra l’exposició en homenatge a Tintín i al seu autor, el dibuixant Hergé, celebrada a la Fundació Miró de Barcelona el 1983.
Dirigí les obres de caràcter enciclopèdic La historia de los cómics (1983) i Cómics clásicos y modernos (1988). El 1985 es féu càrrec de la direcció de la col·lecció “Seleccions de la Cua de Palla”.