Fou director de la Maison des Sciencies de l’Homme et la Societé al Centre National de la Recherche Scientifique (1981-86) i de l’École d’Hautes Études. En 1995-99 fou director del Centre de Recherche et Documentation sur l’Oceanie de la Universitat de Provença (del qual fou fundador), i en 1997-2000 director científic per a la creació del nou Musée du Quai Branly, de París, dedicat a les arts i les civilitzacions de l’Àfrica, l’Àsia, Oceania i les Amèriques. Tant en el seu treball teòric general (Rationalité et irrationalité en économie, 1966; Horizon, trajets marxistes en anthropologie, 1973; Economic institutions in People in Culture. A Survey of Cultural Anthropology, 1980; L’ideel et le materiel, 1984) com en les seves descripcions etnogràfiques (La production des Grands Hommes, 1982, treball de camp entre els baruies de Nova Guinea), combina el marxisme amb l’estructuralisme de Lévi-Strauss. Posteriorment feu recerca entorn de les cultures de la Melanèsia i els reptes teòrics que aquestes cultures impliquen als ulls d’un antropòleg quant al do i el parentiu, sobre els quals publicà L’énigme du don (1998) i Métamorphoses de la parenté (2004). El 2001 rebé la medalla d’or del CNRS.