i Egito Gonçalves | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Egito Gonçalves

literatura lit i periodisme period
Poeta, traductor i editor de poesia portuguès.
Matoshinhos, Porto, 1920 — Porto, 2000

Féu estudis tècnics, que no acabà, a Porto, on visqué des del 1948. Fou un notori activista cultural i polític abans de la “Revolta dels Clavells” (1973) i es distingí, sobretot, pel seu treball a favor de la poesia. Dirigí i creà diferents revistes literàries: A Serpente (1951), Arvore (1952-54), Notícias do Bloqueio (1957-61) i Plano (1965-68). Dirigí la col·lecció de poesia “Os Olhos e a Memória” de l’editorial Limiar. Publicà una vintena de llibres de poesia, entre els quals cal esmentar: Um homem na neblina (1950), O vagabundo descepado (1959), Memória de setembro (1960), O fósforo na palha (1970), Os limites da sombra (1976), Os pássaros mudam no outono (1981), Falo de vertigem (1983), E no entanto movese (1995, premi del PEN Club portuguès). Excel·lí com a traductor de poesia i dirigí l’Associação de Jornalistas e Homens de Letras, l’Associação Portuguesa de Escritores i la Sociedade Portuguesa de Autores.

Col·laboració: 
ICG
Llegir més...