Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on anys després exercí durant un temps com a professor. S’inicià en l’art conceptual, però a partir de l’any 1976 es dedicà ja definitivament a la pintura i participà en la mostra “Per una crítica de la pintura” a Barcelona, amb un grup d’artistes (J.M. Broto, Gonzalo Tena i Javier Rubio) a l’entorn de la revista Trama. Amb aquests artistes, se situà dins del corrent anomenat pintura-pintura, que sorgí com a reacció del conceptualisme, de gran força a Catalunya. Inicialment prevalgueren els aspectes teòrics, però a poc a poc aquests deixaren pas a la intuïció i a la potenciació del gest i el color. El seu treball, un dels més notables de l’abstracció a Catalunya, evolucionà del monocromatisme geomètric a l’expressionisme abstracte proper a Willem de Koonig, Arshile Gorky o Philip Guston.
Exposà individualment per primer cop el 1979, i de les exposicions posteriors sobresurten les de les galeries Maeght de París (1989), Salvador Riera de Barcelona (1992), Luis Adelantado de València (1993) i Carles Taché de Barcelona (1994 i 1995). El 1997 el Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona li dedicà una retrospectiva. El 2002 exposà a Barcelona a la galeria Miquel Marcos, el qual esdevingué el seu galerista. De les exposicions posteriors sobresurt la de la Fundació Vila Casas sota el títol “La morfosi sense fi” (2013). Participà també en les Mostres d’Art Contemporani Català els anys 1982 i 2000. Té obra al MACBA, la Fundació Joan March, l’IVAM, la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació “la Caixa” i el Museo de Arte Abstracto Español de Conca.