Herbie Hancock

(Chicago, Illinois, 12 d’abril de 1940)

Nom amb què és conegut el pianista i compositor de jazz nord-americà Herbert Jeffrey Hancock.

Nascut en una família amb tradició musical, començà a estudiar piano als set anys. Abans d’enregistrar el seu primer àlbum com a líder, tocà amb Coleman Hawkins i Donald Byrd. L’any 1963 ingressà al quintet de Miles Davis, amb qui tocà durant cinc anys. Posteriorment liderà un sextet que combinava elements del jazz, el rock i la música africana i índia amb instruments electrònics. Després de l’èxit de l’experiència de barrejar sons acústics i electrònics, començà a usar instruments elèctrics i electrònics més extensivament. La seva gran habilitat per incorporar les més complexes innovacions en tecnologia electrònica a l’hora de compondre el portà a conrear una música més comercial que li va permeté gaudir d’un èxit considerable. Malgrat això, Hancock retornà ocasionalment a l’escena jazzística, especialment amb el seu grup VSOP i amb els duos de piano amb Chick Corea. A partir de la dècada del 1990, amb la irrupció de la música electrònica com a referent contemporani, es convertí en un dels músics més innovadors i capaços de superar fronteres musicals. El 1996 fundà la Rhythm of Life Foundation, una organització que pretén apropar les noves tecnologies als sectors socials que no hi tenen accés per millorar-ne la qualitat de vida. El 2001, en col·laboració amb Bill Laswell, publicà Future2future, un projecte en el qual els dos músics s’apropaven als nous creadors adscrits al techno i el hip-hop. Hancock combinà una inquietud constant en termes creatius amb projectes menys arriscats: el 1998 guanyà tres premis Grammy amb Gershwin's World, considerat un dels grans treballs de la seva discografia. El 2005 publicà Possibilities. Compongué la banda sonora de Round Midnight (1986), premiada amb un Oscar, pel·lícula en la qual a més, participà com a actor.