De formació musical universitària, tocà amb Sonny Stitt i amb una orquestra militar. Posteriorment dirigí un grup amb Kenny Dorham i arribà ràpidament a la fama en els grups de Horace Silver (1964-66) i Herbie Hancock (1969-70). A partir d’aleshores dirigí diversos grups. Tocà regularment amb Freddie Hubbard i altres instrumentistes en un estil d’improvisació dintre del jazz modern que influí molt en altres intèrprets del saxo tenor. Menys influït per John Coltrane que la majoria dels saxofonistes de la seva generació, aprengué l’estil de Sonny Rollins amb la música soul i d’Ornette Coleman amb el free-jazz. També demostrà un altíssim nivell de domini de l’instrument.