i Hipparcos | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Hipparcos

astronàutica astron
Nom del satèl·lit astromètric europeu, en el qual hom combina les sigles de High Precision Parallax Collecting Satellite amb el nom de l’astrònom grec Hiparc, qui mesurà la distància entre la Terra i la Lluna i fundà l’astrometria.

Fou llançat el 1989 i s’encarrega de mesurar amb precisió la posició i el moviment de 120 000 estels. Tot i que els seu motor d’apogeu no funcionà i no pogué ésser situat a l’òrbita correcta, la seva missió s’està complint amb èxit. La seva resolució és 30 000 vegades la de l’ull nu. Entre el novembre del 1989 i el juliol del 1993 féu nombroses observacions d’estrelles, de forma quasi contínua i rastrejant tot el cel. Unes 120 000 estrelles foren observades a alta resolució, i prop d’un milió a més baixa resolució. La complexitat de l’anàlisi de les dades i la necessitat de comprovar l’exactitud dels resultats (obtinguts per dos consorcis científics de forma independent) feren que els primers resultats no es fessin públics fins al primer trimestre del 1997. A partir de les observacions d’alta resolució dels objectes (una mitjana de 115 mesures per estrella, en èpoques diferents), s’han obtingut resultats espectaculars sobre la posició i els moviments de les estrelles de l’entorn del Sol. S'ha pogut determinar la distància a 50 000 estrelles amb un error menor del 20%, fins a una magnitud límit de 12,4. Hipparcos ha determinat la fotometria B i V de quasi un milió d’estrelles, així com la seva posició. S'ha redefinit l’escala de distàncies de les cefeides (i se n'han descobert algunes de noves) a partir de les paral·laxis estimades per 223 cefeides de la Via Làctia i s’ha augmentat el patró de distàncies interestel·lars en un 10% (i per tant la seva lluïssor en un 20%). En conseqüència, l’Univers és més vell que el que fins ara hom creia, entre 11 000 i 13 000 milions d’anys. Per altra banda, s’ha conclòs que les estrelles més velles dels cúmuls globulars són més joves (11 000 milions d’anys, no 14 000), la qual cosa permet de resoldre l’antiga paradoxa de creure que l’Univers era més jove que algunes de les seves estrelles. Al juny del 1997 l’ESA féu públics els dos catàlegs produïts a partir dels 1 000 Gbit de dades recollides per la missió: el catàleg Hipparcos i el catàleg Tycho.

Col·laboració: 
XDE
Llegir més...