Estudià als conservatoris de Berna i Basilea i més tard perfeccionà la seva tècnica al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de l’oboista Pierre Pierlot. Estudià composició amb Pierre Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea i l’any 1959 obtingué el primer premi al Concurs Internacional d’Interpretació Musical de Ginebra.
Durant alguns anys fou solista de l’Orquestra Simfònica de Basilea. Així inicià una carrera de concertista internacional que l’ha convertit en un dels oboistes contemporanis de més notorietat. L’any 1966 fou nomenat professor de la Hochschule de Friburg de Brisgòvia. Nombrosos compositors —entre d’altres, L. Berio, E. Carter, B. Ferneyhough, H.W. Henze, G. Ligeti, W. Lutoslawsk, P. Boulez i K. Penderecki— han escrit obres per a ell. Ha estat l’introductor de nous elements de caràcter tècnic i estilístic en l’oboè. Té un repertori que inclou totes les èpoques i els estils. Ha dedicat, però, un interès preferent a la música contemporània.
El seu vessant de compositor, influït per Boulez i Nono, s’inicià amb la cantata amb acompanyament instrumental Erde und Himmel (1961), i continuà amb h (1968), per a quintet de vent, Cardiophonie (1971), per a un instrument de vent i NOT 1 (1980), monodrama per a soprano. Com a compositor, ha dedicat les seves obres preferentment a l’oboè i a l’arpa, instrument de la seva esposa, Ursula Hänggi, amb composicions com Mobile (1962), Studie über Mehrklänge (‘Estudi sobre la polifonia’, 1971) o Praeludium, Arioso und Passacaglia (1987). També s’ha dedicat a l’òpera, amb les òperes de cambra Come and Go (1976-77) i What Where (1988), i a la música vocal, com ara amb l’obra Fünf Mileva Lieder (1994).
La seva discografia és amplíssima: des dels nombrosos concerts barrocs de T. Albinoni, J.S. Bach, G.F. Händel, G.Ph. Telemann i A. Vivaldi fins a pàgines de música contemporània. Amb Neville Marriner i l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields enregistrà el Concert per a oboè, KV 314, de W.A. Mozart.