Francesc Infante

Francesc Martínez i Infante
Paxuta (pseud.)
Sire
(Balaguer, la Noguera, 7 d’octubre de 1956)

Francesc Infante

© F. Infante

Nom amb què és conegut l’il·lustrador Francesc Martínez i Infante.

Format a l’Escola Massana, on estudià cursos de disseny gràfic, s’ha especialitzat en la il·lustració i el còmic. Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona i il·lustrador professional des de l’any 1982, col·labora habitualment en diverses editorials, diaris i revistes. Des del 2008 alterna la il·lustració amb tasques d’edició a l’Editorial Casals, on és director artístic i coordinador de les àrees de plàstica, dibuix tècnic i història de l’art.

Ha estat seleccionat per a participar en nombroses exposicions d’il·lustració a l’Estat espanyol, Mèxic, Venècia (1987) i Bratislava (1988). Entre els seus primers treballs hi ha la il·lustració d’Històries de la prehistòria (1986), d’Alberto Moravia, Elogi dels ocells (1988), de Josep Maria de Sagarra i Felip Marlot, detectiu (1988), de Joaquim Carbó.

El 1982 rebé el premi Pinotxo de la Generalitat de Catalunya, el 1996 el Premio Nacional d’il·lustració pels dibuixos al llibre El vestit nou de l’emperador (1995) i el 1999 fou guardonat amb el Premi de Conte Infantil de l’Hospital de Sant Joan de Déu per les il·lustracions del llibre El segrest de la primavera, de Joan de Déu Prats, llibre pel qual fou inclòs en l’IBBY Honour List (Basilea, 2002).

És autor també dels llibres El peixet d’or (1994), El nan belluguet (1996), Lohengrin (2002) i La bombolla de sabó (2005), i dels còmics L’enigma Gaudí (1986), Naufragios de Tina Bloom (1990), Tin y Ton (1990), El otro oro de la ciudad (1992, amb guions d’Emilio Manzano), Clotilde (2001), Un amic entre les estrelles (2003) i Zig i Zag (dins la revista Cavall Fort, mensual des del 1995).

Coberta del llibre El segrest de la primavera, de Francesc Infante

© F. Infante

Alguns dels seus treballs estan signats amb el pseudònim Paxuta i amb el nom col·lectiu Sire.