Tot i que s’inicià en el trial, l’any 1986 guanyà el Critèrium Solo Moto de velocitat. El 1987 fou tercer en el Campionat d’Europa en 80 cc i debutà en el Mundial amb la segona posició a Jerez pilotant una Derbi. Al cap d’un any repetí posició en el títol europeu i quedà segon en el Mundial. L’any 1989 guanyà el Mundial de 125 cc amb victòries als GP d’Austràlia, Espanya, Alemanya i Txecoslovàquia pilotant una J. J. Cobas. Passà pels 250 cc per fer el salt ràpidament a 500 cc de la mà d’Honda. Al juny del 1992 aconseguí la primera victòria en 500 cc al circuit d’Assen i acabà vuitè en la classificació general. Fou subcampió del món els anys 1996 i 1997, en què destacaren els duels amb l’australià Mike Doohan. Es proclamà campió del món al circuit de Rio de Janeiro el 24 d’octubre de 1999, amb victòries a Jerez, Montmeló, Paul Ricard, Mugello, Donington Park i Imola. El 16 de febrer de 2002 anuncià la seva retirada i finalitzà la seva carrera amb vint victòries, seixanta-sis podis i dos títols mundials. Ídol de l’afició al motociclisme, fou nomenat Millor Esportista Català per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), se li atorgà la medalla d’or al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Motociclisme, l’Orde Olímpic del COE i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Ha continuat lligat al motociclisme i ha participat en ral·lis de cotxes i en curses de raid, i ha exercit com a comentarista esportiu.
Àlex Crivillé
© MotoGP.com
Motociclista.