De formació bàsicament autodidacta, la seva obra es caracteritza per un marcat primitivisme de tipus animista; conté abundants referències a la història i la tradició occidentals amb una clara intenció d’articular un discurs moral i intel·lectual. Ha estat inclòs dins el corrent anomenat transavantguarda italiana, juntament amb Sandro Chia, Francesco Clemente, Mimmo Paladino i Nino Longobardi. La seva obra es donà a conèixer principalment durant els anys vuitanta, i en destaquen les exposicions a VII Documenta de Kassel (1988), Stedelijk Museum d’Amsterdam (1983), Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York (1987) i Centre G. Pompidou de París (1987). L’any 1989 féu una exposició retrospectiva de la seva obra al Museo d’Arte Contemporanea de Prato, i el mateix any presentà una exposició de dibuixos a la galeria Joan Prats de Barcelona. Posteriorment, presentà la sèrie Roma (1991) a diverses ciutats italianes. Féu una exposició monogràfica a la Galeria Nationale di Arte Moderno de Roma amb Saluto ai soggetti impossibili d’Enzo Cucchi in partenza di Roma (1998), i el Centre d’Arts Visuals de Pesaro li dedicà la mostra Quadri al buio sul mare Adriatico (2001) i la galeria Markus Mienzne “Desert Scrolls” (2002).