i Montserrat Figueras i Garcia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Montserrat Figueras i Garcia

Música
música mús
Soprano.
Barcelona, Barcelonès, 15 de març de 1942 — Barcelona, Barcelonès, 23 de novembre de 2011

Especialitzada en música antiga, estudià amb Jordi Albareda i, posteriorment, a la Schola Cantorum Basiliensis i a la Musikakademie de Basilea. La seva trajectòria està estretament vinculada a la de Jordi Savall i Bernadet, amb el qual es casà l’any 1968 i, entre 1974 i 1989, fundà grups com Hespèrion XX, la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations i realitzà nombrosos concerts i prop d’un centenar d’enregistraments.

Amb Savall i dins d’aquestes formacions, en les quals interpretà la veu solista, recuperà un patrimoni musical eclèctic. Cal esmentar l’antiquíssim Cant de la Sibil·la, fins les recents Ninna Nanna, Misteri d’Elx i Isabel I. El 1989 enregistrà un disc dedicat a cançons medievals catalanes i el 1995 la sèrie de cants de la sibil·la. Cal esmentar també Dinastia Borgia. Església i poder al Renaixement (2010), que guanyà un premi Grammy el 2010. 

L’any 1991 debutà al Liceu amb Una cosa rara de Martín i Soler, sota la direcció de Jordi Savall, i el 1993 hi cantà l'Orfeo, de Claudio Monteverdi. Obtingué guardons internacionals com l’Edison Klassiek i el Grand Prix du Disque, el Gran Premi de la Nova Acadèmia del Disc (1992), el Gran Premi de l’Acadèmia Charles Cros (1993), el títol d’ “Officier de l’ordre des Arts et des Lettres” del govern francés el 2003, el premi UNESCO de la pau el 2008 i la Creu de Sant Jordi (2011).

Col·laboració: 
JMGr
Llegir més...