Pren el nom de Joan Maragall, com a símbol del diàleg entre cristianisme i cultura secular, de l’arrelament al país i alhora la visió universal, i per la seva dimensió ètica. Promoguda pel cardenal Narcís Jubany i un grup d’intel·lectuals cristians, fou fundada a Barcelona el 1989. El primer patronat fou compost per Antoni Matabosch, president, Pere Lluís Font, Josep M. Carbonell, Josep M. Ainaud de Lasarte, Jaume Lorés, Josep M. Rovira i Belloso i Josep M. Via i Taltavull. L’any 2011 Josep M. Carbonell succeí Matabosch al capdavant de la Fundació, el qual, al seu torn, fou succeït l’any 2019 per David Jou. Organitza un simposi internacional anual, seminaris, cicles de conferències i cursos, i promou espais de debat entre el pensament cristià i la cultura laica. Des del 1990 convoca anualment el premi Joan Maragall per a una obra d’assaig o d’investigació sobre cristianisme i cultura. Publica llibres, quaderns i dossiers temàtics, i té dues col·leccions ben consolidades: “Cristianisme i cultura”, en coedició amb l’Editorial Cruïlla, i els “Quaderns de la Fundació Joan Maragall”, en coedició amb l’Editorial Claret. També publica la revista Qüestions de Vida Cristiana, en coedició amb les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Ha coeditat, amb Edicions Proa, el volum Història del pensament cristià. 40 figures, coordinat per Pere Lluís Font. Des del 2016 és membre de Pax Romana. L’any 2009 rebé el Premi d’Honor Lluís Carulla i el 2017 la Creu de Sant Jordi.