Deixeble d’A. Szekely i L. Weiner en l’instrument i de Z. Kodály i H. Koessler en la composició, el 1920 començà la seva activitat de concertista, amb la qual assolí una gran notorietat internacional, especialment per les seves interpretacions de Chopin i Liszt. El 1935 passà a residir a la Gran Bretanya i el 1946 s’hi naturalitzà. Tocà sovint amb Y. Menuhin (entre altres la Sonata per a violí i piano que William Walton li dedicà el 1949), i fou professor de l’escola de música que aquest fundà el 1963. Compongué algunes peces simfòniques i de cambra.