Deixeble de Karl Jaspers, és una de les figures fonamentals del pensament contemporani sense haver realitzat cap obra on sostingués tesis pròpies. Els seus cursos sobre La fenomenologia de l’esperit hegeliana, recollits a Introduction à la Lecture de Hegel (1947) retornaren Hegel a un primer pla d’actualitat. Segons Kojève, la força del sistema d’Hegel es trobava en la seva circularitat, que esgota totes les possibilitats del pensament. El seu sistema és, doncs, la consumació de la filosofia i, per això, assenyala la fi de la història. Segons Kojève, aquesta fi de la història implica també la mort de l’home, en desaparèixer la tensió que ocasionava l’afirmació del subjecte enfront de l’objecte. El magisteri de Kojève és en l’arrel del pensament de gairebé tots els seus seguidors cronològics i constitueix la formulació més reeixida d’una doctrina historicista.