L’any 1944 es traslladà a Nova York i començà a actuar en diversos cabarets, amb la qual cosa començà a ser conegut. A partir del 1950, actuant sempre al capdavant d’un trio, assolí la celebritat mundial. Malgrat que fou autodidacta i que desconeixia la teoria musical, tenia una gran capacitat per absorbir la música que es produïa al seu voltant: així, prenia el que l’interessava d’estils com el stride, el swing o el bop i hi afegia alguns elements propis. Considerat un dels pianistes més importants de la història del jazz, tenia una manera de tocar molt completa en què feia servir àmpliament totes dues mans i exercia un domini absolut de tot el teclat. Destaquen en les seves interpretacions les originals introduccions al tema i l’exuberant línia melòdica plena de sorpreses i contrastos.