Estudià a la Universitat de Budapest i treballà d’infermer, de periodista i de sociòleg. Amb el sociòleg István Szelény preparà el volum Els intel·lectuals i el poder (1969), a causa del qual fou detingut i, posteriorment, hagué d’abandonar el país. Un dels principals intel·lectuals crítics amb les estructures de l’antiga Europa de l’Est, la seva obra assagística continuà a Antipolítica. Meditacions a Europa Central (1980), La malenconia de renéixer (1991), Inventari canviant (1996), The Invisible Voice. Meditations on Jewish Themes (2000) i A Guest in My Own Country. A Hungarian Life (2003), entre d’altres.
Fou, alhora, un destacat novel·lista i hom compta, entre les seves aportacions més importants, A látogató (‘El visitant’, 1969), A cinkos (‘El còmplice’, 1978), A városalapító (‘El fundador de ciutats’, 1982), Festa al jardí (1989), El llegat (1998), El rellotge de pedra (2006) i Viatge d’anada i de tornada (2010). El 1991 rebé el premi de la Pau a la Fira de Frankfurt i fou president del PEN Club Internacional (1990). Fou també guardonat amb la Medalla Goethe (2000) i el Premi Internacional Carlemany (2001), entre d’altres.