La seva dedicació a l’art ultrapassa la realització d’instal·lacions, per les quals és bàsicament conegut, i inclou una tasca com a teòric de la filosofia del llenguatge, comissari d’exposicions, i col·laborador en diversos projectes arquitectònics públics i privats. L’eix central de la seva obra, englobada dins els corrents de l’art conceptual, es mou al voltant de la investigació de la naturalesa lingüística de l’art i el rol del context social, institucional, etc. Entre d’altres mostres, ha participat en les Documenta V (1972), VII (1982) i IX (1992) de Kassel, i a la Biennal de Venècia (1993) amb la instal·lació Zeno Az Ismert Világ Határán (‘Zeno a la fi del món conegut’). El 2004 el Museu Van Abbe d’Eindhoven li organitzà una gran exposició retrospectiva: Joseph Kosuth. Redefinint el context de l’art. 1968-2004.