Enginyer de mines, conseller d’estat (1855) i senador (1867-1870), estudià sobre el terreny la vida dels camperols. El 1864 publicà La réforme sociale a França, on defensava la necessitat de salvar la unitat familiar, que segons ell coincidia amb la família troncal i que considerava la cèl·lula social bàsica, punt de partença i fi de tota reforma política. Realitzà també treballs de descripció etnogràfica en les comunitats dels Pirineus. També publicà Les ouvriers des deux mondes (1855).