i Anna Lizaran i Merlos | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Anna Lizaran i Merlos

Anna Lizarán i Merlos
© Fototeca.cat
teatre teat
Actriu teatral.
Esparreguera, Baix Llobregat, 31 d’agost de 1944 — Barcelona, Barcelonès, 12 de gener de 2013

Trajectòria teatral

Incorporada des de petita al món del teatre, estudià a París a l’École Jacques Lecoq (1974-76). Ha estat membre fundadora del grup Els Comediants, companyia amb la qual treballà durant tres anys, i del Teatre Lliure, on ha participat en la major part dels muntatges (una quarantena), entre els anys 1976 i 2000.

Fou notable la seva actuació en La Bella Helena (1979), de J. Offenbach i P. Hacks, dirigida per Pere Planella; El balcó (1980) de J. Genet; Al vostre gust (1983), de W. Shakespeare; Una jornada particular (1984), d’E. Scola, que protagonitzà amb el director Josep Maria Flotats; La Senyoreta Júlia (1985), d’A. Strindberg; Lorenzaccio, Lorenzaccio (1987), d’A. de Musset; La bona persona de Sezuan (1988), de B. Brecht; Un dels últims vespres de carnaval (1989), de Goldoni; Capvespre al jardí (1990), de Ramon Gomis; El parc (1992), de Botho Strauss i El dol escau a Electra (1992), d’Eugene O'Neill.

El 1991 interpretà El cántaro roto de Kleist a Madrid i el 1998 protagonitzà Galatea, de J.M. de Sagarra sota la direcció d’Ariel García Valdés al TNC. Novament al Teatre Lliure, l’any següent participà en la reposició de La nit de les tríbades de P.O.Enquist, i en L’hort dels cirerers, de Čekhov, tots dos muntatges dirigits per Lluís Pasqual. El 1999 assumí el paper de Vladimir a Tot esperant Godot en una de les interpretacions més celebrades de la seva trajectòria.

Posteriorment actuà a Escenes d’una execució, de H. Barker, dirigida per Ramon Simó; Dissabte, diumenge i dilluns (2003), d’E. de Filippo, dirigida per Sergi Belbel; El retorn al desert (2003), de B.M. Koltès, dirigida per Carme Portaceli; Forasters (2004), escrita i dirigida per Sergi Belbel; Un matrimoni de Boston (2005), de D. Mamet, dirigida per J.M. Mestres; La Tempestad (2006) i Hamlet (2006), de W. Shakespeare, dirigides per L. Pasqual; El cercle de guix caucasià (2008), de B. Brecht, dirigida per O. Broggi; El ball (2010), d’ Irène Némirovsky, i Agost (2010), de Tracy Letts, dirigides per Sergi Belbel, la darrera de les quals es considera un dels cims de la seva carrera teatral.

Direcció, cinema i televisió

Realitzà incursions en la direcció teatral amb Arsènic i puntes de coixí, de J. Kesselring, i Otel·lo i molt soroll, de M. Lamb (2004).

La seva trajectòria cinematogràfica comprèn els films com Salut i força al canut, de Francesc Bellmunt (1979); El vicari d'Olot, de Ventura Pons (1980); La quinta del porro, de Francesc Bellmunt (1981); La plaça del Diamant, de Francesc Betriu (1982); La teranyina, d'Antoni Verdaguer (1990); Tacones lejanos, de Pedro Almodóvar (1991); Souvenir, de Rosa Vergés (1994); El perquè de tot plegat, de Ventura Pons (1995); La Celestina, de Gerardo Vera (1996); Actrius, de Ventura Pons (1997); La primera noche de mi vida, de Miguel Albaladejo (1998); Morir (o no), de Ventura Pons (2000); Forasters, de Ventura Pons (2009) i Herois, de Pau Freixas (2010).

Participà també en diverses sèries de televisió Pedralbes Centre (1995), Estació d'enllaç (1997), Laura (1998-99), Des del balcó (2001), Jet Lag (2002), La Mari (2003 i 2010), L'un per l'altre (2005), Porca Misèria (2006-07) i La Via Augusta (2007), així com en diverses obres teatrals adpatades a la televisió.

Premis

Al llarg de la seva carrera obtingué nombrosos premis. Dels que distingiren actuacions seves cal esmentar cinc premis Butaca a la millor actriu de teatre per Escenes d'una execució (2002); Forasters (2005); Un matrimoni de Boston (2006); El ball (2010) i Agost (2011). Obtingué també el Premi Margarida Xirgu de teatre per La nit de les tríbades (1982); el Premi de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya per El perquè de tot plegat (1995) i un premi Max a la primera actriu principal per Tot esperant Godot (2001).

En cinema obtingué dos premis Butaca a la millor actriu principal per Actrius (1997) i La primera noche de mi vida (1998). La seva sòlida trajectòria artística fou reconeguda també amb diverses distincions: el Premio Nacional de Teatro del ministeri de cultura espanyol (1984), la Creu de Sant Jordi (2000), el Premi Nacional de Teatre (2003) i la Medalla President Macià (2008). Pocs dies després de la seva mort fou nomenada membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català a títol pòstum. En la dinovena edició dels Premis Butaca (desembre de 2013) hom donà per primer cop al Premi Honorífic el nom de Premi Honorífic Anna Lizaran en honor seu.

Col·laboració: 
JMGr
Llegir més...