Els primers estímuls cap a la pintura li vingueren del seu oncle, el pintor Antonio López Torres. L’any 1949 fixà la residència a Madrid, on assistí als cursos de l’Escola d’Arts i Oficis i de Belles Arts (1950-55). Aviat es decantà cap a una estètica realista per la qual seria conegut internacionalment i signà un contracte en exclusiva amb la galeria Malborough de Nova York (1970). La complicitat amb altres companys (Maria Moreno, Isabel Quintanilla, Francisco i Julio López Hernández) feu que el grup rebés l’etiqueta de “realisme madrileny”, si bé la coincidència és només generacional. El seu procés de treball, molt lent i minuciós, fa que realitzi molt poques exposicions i, la majoria, a l’estranger. Les pintures i escultures representen fragments del món quotidià i afectiu, paisatges, interiors, etc. Reconegut com un dels grans mestres del realisme, a partir dels anys vuitanta començà a tenir ressò dins l’Estat espanyol, i així, el 1983 rebé la Medalla d’Or de les Belles Arts i el 1985 el premi Príncipe de Asturias de les arts. El 1992 intervingué com a protagonista a la pel·lícula El sol del membrillo, dirigida per V. Erice.