Estudià als conservatoris d’Avinyó i de París. El 1960 guanyà el primer premi d’oboè al Concurs Internacional de Música de Ginebra i el 1967 ingressà a l’Orquestra de París. El mateix any fundà l’orquestra La Grande Écurie et la Chambre du Roy, amb la qual dugué a terme una important tasca de recuperació del Barroc francès, especialment Rameau, Lully i Campra, l’obra dels quals sotmeté a una profunda revisió, alhora que desenvolupà una creixent activitat com a director d’orquestra, en detriment de la de solista. Arran del seu interès per la música antiga fundà un grup de cantants i instrumentistes, el Florilegium Musicum de París (1970), per a interpretar la música vocal polifònica de l’edat mitjana. El 1981 fundà una segona orquestra, l’Atelier Lyrique de Tourcoing, amb la qual retornà a la música barroca, especialment en el vessant operístic. Reberen un gran reconeixement les seves interpretacions de L’incoronazione di Poppea (1983), de Claudio Monteverdi, com també de les òperes de W.A. Mozart i L. Da Ponte, Le nozze di Figaro, Don Giovanni i Così fan tutte (1995). La seva producció discogràfica, amb més de 140 títols, és notable, i un bon nombre són d’obres mai abans enregistrades.