i Isidor Marí i Mayans | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Isidor Marí i Mayans

Lingüística i sociolingüística
lingüística ling
Sociolingüista i cantautor.
Eivissa, 4 d’abril de 1949

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1972), amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura. Professor a la Universitat de les Illes Balears del 1972 al 1980, en fou coordinador del departament de català i vicedegà de la facultat de filosofia i lletres. Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu (1979-80). Del 1980 al 1988 fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya i promogué, entre altres iniciatives, el curs multimèdia Digui, digui... i el centre de terminologia TERMCAT, que dirigí del 1988 al 1997. Fou sub-director general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1989 i 1996, i aquest any participà activament en l’elaboració de la Declaració Universal de Drets Lingüístics de Barcelona. Director dels estudis d’humanitats i filologia de la Universitat Oberta de Catalunya (1996-2009), des del 1989 és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Secció Filològica del qual fou president (2010-14). Des del 2007 dirigeix l’Oficina d'Assessorament Lingüístic de l’IEC. Ha participat en diverses iniciatives de promoció lingüística i cultural de la Unió Europea, entre d’altres la xarxa Europa Diversa, la Convenció Catalana per al futur de la Unió Europea i el Llibre Blanc del Patronat Pro Europa L’ampliació de la Unió Europea: efectes a Catalunya. Entre moltes altres publicacions sobre temes lingüístics, literaris o culturals, és autor dels llibres La nostra pròpia veu. Literatura de les Pitiüses, amb J. Serra (1984); Els perfils del català. Varietats i registres de la llengua catalana, amb D. Cassany (1990); El debat autonòmic a les Illes durant la Segona República amb G. Simó (1991); Un horitzó per a la llengua. Aspectes de la planificació lingüística (1992), Conocer la lengua y la cultura catalanas (1993), Plurilingüisme europeu i llengua catalana (1996), La cultura a Eivissa i Formentera (segles XIX i XX) (2001) i Una política intercultural per a les Balears? (2002). Com a cantant formà part del grup musical eivissenc UC, que edità tres discs amb cançons tradicionals entre el 1974 i el 1979. Posteriorment formà part del grup Falsterbo Marí, amb el qual publicà Salta un ocell (2000) i Cor de Crom (2002). El 2006, en solitari, interpretà i compongué Ansa per ansa.

Col·laboració: 
IMM
Data de revisió: 
2015-02-05
Llegir més...