i Jaume Medina i Casanovas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Medina i Casanovas

Jaume Medina i Casanovas
©
literatura lit
Filòleg, poeta i traductor.
Vic, Osona, 6 d’abril de 1949

Estudià el batxillerat a Vic i es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1972). Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976), on llegí una tesi sobre Els ritmes clàssics en la poesia catalana , hi exerceix de professor de filologia llatina des del 1972. Com a poeta ha publicat Temps de tempesta (1974), Encalçar el vent (1976), Dura llavor secreta (1990) i D’ara i de sempre (2000). Com a investigador, ha centrat les seves activitats en tres grans eixos: d’una banda, la filologia llatina (amb traduccions d’autors de totes les èpoques de la llatinitat, entre els quals figuren Catul, Virgili, Horaci, Ovidi, Suetoni, Sant Agustí, l’Abat Oliba, Anselm de Canterbury, Ramon Llull, Erasme de Rotterdam, Robert Bellarmino, Francesc Calça, John Locke i Baruch de Spinoza), a la qual ha dedicat un bon nombre d’estudis, com La poesia llatina dels Països Catalans (Segles X-XX) (1996) i La poesia llatina de Montserrat en els segles XVI-XVII (El Còdex Brenach de l’Arxiu Episcopal de Vic (1998); d’una altra, el de la filologia catalana (amb estudis sobre Verdaguer, Torras i Bages, Guimerà, Carner i altres autors del segle XX), en la qual ha sobresortit com a estudiós de la vida i l’obra de Carles Riba, amb obres com Carles Riba (1893-1959) (1989) i La plenitud poètica de Carles Riba. El període de les ‘Elegies de Bierville' (1994), i també com a editor d’epistolaris, entre els quals figuren el de Josep Torras i Bages i el de Josep Carner; i, d’una altra, el de la tradició clàssica, amb estudis exhaustius sobre la presència dels grans clàssics de l’antiguitat en la literatura catalana. El seu interès per la retòrica, l’ha portat a publicar una traducció de la Retòrica a Herenni (2000) i L’art de la paraula (2000), el primer tractat de retòrica i poètica complet aparegut en català. En els darrers anys ha col·laborat en l’edició de les obres llatines de Ramon Llull, del qual ha publicat la Rhetorica noua , el Liber de natura , el Liber quid debet homo credere de Deo i el Liber de mille prouerbiis (2005). Ha estat un dels col·laboradors de la Història de la literatura catalana de Riquer-Comas-Molas. Els seus articles han aparegut en diverses revistes d’investigació i de creació, com Els Marges , Faventia , Reduccions , Llengua & Literatura , Serra d’Or , Revista de Catalunya , L’Avenç . Ha publicat en les col·leccions de Textos Filosòfics, Clàssics del Cristianisme i Fundació Bernat Metge. Ha donat nombrosos cursets, seminaris i conferències sobre literatura clàssica i literatura catalana, ha estat fundador de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (1979), coordinador del ‘Simposi Carles Riba’ (1984) i és membre del consell de direcció de la Fundació Bernat Metge (1993). Ha estat guardonat amb el Premi Josep Carner, de l’Institut d’Estudis Catalans (1997), amb el premi a la millor traducció catalana de l’any 1982, per la Generalitat de Catalunya, amb el Vè Premi Fundació Congrés de Cultura Catalana de Biografia i Estudis Històrics (1988), amb el Premi Crítica ‘Serra d’Or’ 1990 i amb el Premi de Crítica Literària Jaume Bofill i Ferro (1999).

Col·laboració: 
ICG
Llegir més...