Josep Montanyès i Moliner

(Barcelona, 25 d’octubre de 1937 — Barcelona, 10 de novembre de 2002)

Actor i director de teatre.

Es graduà en intrepretació (1963) i en direcció (1964) a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i es llicencià en interpretació (1970) i en arts dramàtiques (1973) per l’Institut del Teatre de Barcelona. Seguí cursos de perfeccionament al Centre d’Art Dramàtic d’Estrasburg i al Roy Hart Theatre de Londres (1977) i realitzà nombrosos viatges de formació per Europa i els EUA. Des de l’any 1963 mantingué una activitat docent sostinguda i del 1981 al 1988 fou director de l’Institut del Teatre de Barcelona —càrrec que ocupà de nou des de juliol del 2002—, on la seva tasca de direcció revertí en l’expansió i la consolidació d’aquesta institució. Vinculat al Teatre Lliure des del 1988, el 2001 en fou designat director artístic, càrrec que compatibilitzà amb el de gerent, des del 2000, del consorci Ciutat del Teatre. També fou director de l’Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona (1990-2000). Dirigí fins a una trentana d’obres teatrals (Antígona, 1978; Cançó d’amor i de guerra, 1983; El manuscrit d’Alí Bei, 1986; Maria Estuard, 1990; L’hostal de la Glòria, 1993; etc), i com a actor intervingué en més de cinquanta obres d’autors catalans i estrangers. Fou també l’escenògraf de diverses obres i, des del 1982, realitzà periòdicament obres de televisió. El 1991 debutà com a director d’òpera amb la reposició d'Una cosa rara de Martin i Soler, al Liceu. El 1988 li fou concedit el premi nacional d’activitats teatrals.