Debutà amb l’espectacle Mudances al Festival de Teatre de Tàrrega, i el 1986 li fou atorgat el Premi Nacional de Dansa. El 1988 estrenà Kolbebassar, a la qual seguiren Atzavara i Solo per a habitació d’hotel, el 1992; Suite d’estiu (1993); Corol·la; Arbre de te i Saó, el 1996. En els darrers anys ha presentat Tèrbola (1998), L’edat de la paciència (1999), Peces mentideres (2000), El somriure (2001), Origami (2002) i Urbs#1 (2004).