Estudià a Zuric amb André Jaunet i Willy Burkhard, i posteriorment continuà els estudis al Conservatori de París, on fou deixeble de Marcel Moyse. El 1947 es diplomà amb un primer premi en flauta i l’any següent fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra. Del 1948 al 1950 fou primer flautista de l’Orquestra de Winterthur, i del 1950 al 1959, de la Filharmònica de Berlín. El 1958 debutà al Festival de Salzburg amb el Concert per a flauta en re M, KV 314, de W.A. Mozart. El seu repertori abastà des de Bach fins a la música del segle XX, amb Mozart com un dels seus compositors més freqüentats. Heinz Holliger, Toru Takemitsu, Aribert Reimann, Györgi Ligeti i altres compositors contemporanis li dedicaren concerts. Gran solista de flauta, fou un dels introductors de la tècnica de la respiració cíclica o circular en el seu instrument, i fou també un gran pedagog: entre d’altres, impartí la docència als cursos d’estiu del Mozarteum de Salzburg. Entre els anys 1953 i 1965 fou professor de flauta a la Musikhochschule de Berlín, després passà a la Hochschule de Basilea i, des del 1981, dirigí les classes magistrals d’aquest instrument a la Musikhochschule de Freiburg. El 1967 publicà el seu mètode Flöte (Lektion) Syrinx von Claude Debussy. En la seva discografia destaquen les interpretacions amb K. Richter de les sonates per a flauta de J.S. Bach, com també nombroses obres de W.A. Mozart, inclosos els concerts i quartets per a flauta i corda.
Aurèle Nicolet
© Fototeca.cat
Flautista suís.