i Francisco Nieva | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Francisco Nieva

Teatre
teatre teat
Nom amb què és conegut l’escriptor, escenògraf i autor teatral castellà Francisco Morales Nieva.
Valdepeñas, Ciudad Real, 29 de desembre de 1927 — Madrid, 10 de novembre de 2016

Format a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, el 1952 es traslladà a París, on formà part del grup COBRA amb Pierre Alechinsky i Christian Dotremont. Col·laborà amb Pier Paolo Pasolini i treballà també com a escenògraf amb Adolf Marsillach. De la seva producció teatral, iniciada amb Es bueno no tener cabeza (1971), cal esmentar La carroza de plomo candente (1972), El combate de Ópalos y Tasia (1972), El baile de los ardientes (1975), Delirio del amor hostil (1978), La señora Tártara (1980), Salvator Rosa (1988), els reculls d’obres curtes Centón de teatro (1996 i 2002), Viva el estupor! (2005) i Teatro Caliente (2013), entre una vintena de títols. Realitzà també algunes adaptacions de clàssics, com ara Sombra y quimera de Larra (1976), a partir de l’obra No más mostrador, d’aquest autor, i també l’adaptació de Los baños de Argel (1979), de Cervantes, amb la qual guanyà el Premio Nacional de literatura dramática d’aquest any. Dirigí òperes al Teatro de la Zarzuela de Madrid, entre d’altres, I due Foscari, de Verdi, i les sarsueles La mala sombra i El mal de amores (2004), de J. Serrano. Publicà les novel·les Granada de las mil noches (1994) i La mutación del primo mentiroso (2004), guardonada amb el primer premi de novel·la Ducado de Loeches. Recollí les seves memòries a Las cosas como fueron (2002). Membre de la Real Academia Española (1990), rebé el premi Príncipe de Asturias de les lletres (1992) i el Premio Nacional de literatura dramàtica (1992).

Col·laboració: 
JMGr
Data de revisió: 
2016-11-11
Llegir més...