Dolors Oller i Rovira

(Girona, Gironès, 15 de maig de 1942 — Girona, Gironès, 3 d’octubre de 2026)

Crítica literària.

Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i fou catedràtica de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Pompeu Fabra.

Conreà la crítica literària a diferents mitjans de comunicació (Revista de Girona, Serra d’Or i El País, entre altres) i publicà La poesia de Rafael Masó: per una anàlisi de la poètica noucentista (1980), La construcció del sentit (1986, premi Crítica Serra d’Or 1987 i premi de Literatura Catalana de la Generalitat-assaig 1987) i Pel camí de Carner (2020). Tingué cura de les miscel·lànies Carneriana: Josep Carner, vint-i-cinc anys després (1995) i Gabriel Ferrater, «in memoriam» (2001).

És també autora de Virtuts textuals (1990, premi d’assaig Josep Vallverdú), de l’antologia Deu poetes d’ara (1996) i dels assaigs crítics Accions i intencions (2011) i Aprendre de la lletra (2012), que incorpora incorpora La construcció del sentit i noves lectures. També col·laborà en els llibres col·lectius Curso de teoría de la literatura (1994) i Lecciones de Literatura universal (1995).

Fou presidenta del Centre Català del PEN Club (2001-10).