i Jaume Pérez i Montaner | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Pérez i Montaner

literatura lit
Poeta i crític literari.
l'Alfàs del Pi, Marina Baixa, 1938

Estudià filologia romànica i ha estat, professor de la universitat de València i al Queens College de Nova York. Ha exercit de crític literari a diferents mitjans de comunicació com ara El Temps, Daina, Avui i Catalan Review, entre altres. Com a poeta, cal assenyalar Adveniment de l’odi (1976), Museu de cendres (1981), premi València de Literatura, 1980, L’heura del desig (1985), Prisma (1990), Màscares (1992), La mirada ingènua (1992) i L’oblit (1996, premi Ausiàs March 1996), Solatge (2009, premis Benvingut Oliver 2008 i de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia 2010), Geografies de l'oblit (2013) i La casa buida (2014, Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés 2013).

Com a estudiós de la literatura s’ha interessat per la figura de Vicent Andrés Estellés, de qui ha publicat diferents estudis i antologies, entre els quals Una aproximació a Vicent Andrés Estellés (1981). És també autor de Subversions (1990),Poesia i record (1994), Vicent Andrés Estellés, 1924-1993. 10 anys després (2003) i El mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés (2009). Ha traduït, conjuntament amb I.Robles, A.Sexton, E.E..Cummings i E.Allan Poe i, individualment, B.Kingsolver. Vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana al País Valencià, el 1999 fou elegit president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), càrrec que ocupà fins el 2007 en ser substituït per Guillem-Jordi Graells. L'any 2014 aquesta institució reconegué la seva trajectòria amb la concessió del premi Jaume Fuster.

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2014-05-06
Llegir més...