i Nélida Piñon | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Nélida Piñon

Literatura
literatura lit
Escriptora brasilera.
Rio de Janeiro, 3 de maig de 1937

Filla de pares gallecs, es llicencià en periodisme i es dedicà a la literatura. Actualment és un dels noms més sòlids de la narrativa al Brasil i hom la considera hereva directa de Clarice Lispector. Destaca per la renovació formal de la prosa i també per una temàtica sovint encarada cap a la recerca de l’evasió i la llibertat. La seva obra, bàsicament narrativa de ficció, comprèn, entre d’altres, les novel·les Guia-mapa de Gabriel Arcanjo (1961), Madeira feita de cruz (1963), Fundador (1969), A casa da paixão (1977), Tebas do meu coração (1974), A força do destino (1977), A república dos sonhos (1984), A doce canção de Caetana (1987), Cortejo do Divino e outros contos escolhidos (2001) i Vozes do deserto (2004), i els reculls de contes Tempo das frutas (1966), Sala de armas (1973), O calor das coisas (1980) i O pão de cada dia: fragmentos (1994). És autora també dels volums d’assaig O presumível coração da América (2002) i Aprendiz de Homero (2008) i de les memòries Coração Andarilho (2009), per les quals rebé el 2010 el premi Terenci Moix a la trajectòria literària. L’any 2005 fou guardonada amb el premi Príncipe de Asturias de las Letras. Membre de l’Academia Brasileira de Letras des del 1990, en fou presidenta en 1996-97.

Col·laboració: 
ICG
Llegir més...