Germà d’Arantxa Sánchez i Vicario. Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, fou professional des del 1984. Fou campió de Catalunya individual (1986, 1988, 1989, 1993) i de dobles (1986-89, 1992, 1993, 1995), cinc vegades fent parella amb Sergi Casal i una amb el seu germà Xavier. També fou campió d’Espanya individual (1983, 1985, 1986, 1988, 1989) i de dobles (1985, 1986, 1988, 1989), sempre amb S. Casal. En el circuit internacional guanyà un títol de l’ATP Masters Series (Roma, 1991) i catorze de l’ATP Tour. En dobles guanyà tres títols de Grand Slam –Roland Garros (1988, amb Andrés Gómez), Obert dels Estats Units (1988, amb S. Casal) i Roland Garros (1990, amb S. Casal)–, tres torneigs de l’ATP Masters Series i quaranta-quatre torneigs de l’ATP Tour, gairebé sempre fent parella amb Casal. També guanyà dos torneigs de Grand Slam en dobles mixtos: Roland Garros (1987, amb P. Shriver) i Obert dels Estats Units (1987, amb M. Navratilova). Fou Jugador de l’equip espanyol de Copa Davis i es proclamà campió de la Copa Hopman (1990), juntament amb la seva germana Arantxa. El 1992 fou campió de la Copa Mundial per equips (ATP World Team Cup). Fou medalla de plata en dobles en els Jocs Olímpics de Seül (1988), fent parella amb S. Casal. Considerat un dels millors jugadors del món en la modalitat de dobles, fou el primer espanyol classificat entre els deu primers en el rànquing de l’ATP, i arribà a ocupar la posició número 7 en individual (1990) i la 1 en dobles (1989). Ja retirat (1997), fou capità de l’equip espanyol de Copa Davis (2006-08), i n’aconseguí el títol (2008). Després de guanyar aquest trofeu anuncià la seva retirada del càrrec. El 1998, fundà, juntament amb S. Casal, l’Acadèmia de Tennis Sánchez-Casal, amb seu al Prat de Llobregat. Ha estat comentarista de tennis a la televisió. Promogué la creació del torneig de tennis amb cadira de rodes, l’Obert Internacional Fundación Emilio Sánchez Vicario Barcelona.