Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), on es graduà el 1965, però aviat es decantà per l’urbanisme, disciplina sobre la qual amplià coneixements a Berlín. Entre el 1968 i el 1976 participà en l’elaboració de diversos plans d’ordenació urbanística, entre d’altres els plans generals de Vic (1968-71), Mataró (1975) i Sant Feliu de Guíxols (1973-75), el Pla de Comunicacions de la Comarca de Barcelona (1967-69), el llibre blanc d’urbanisme del Ministeri d’Obres Públiques espanyol (1972-73) i la llei del sòl del 1975. També participà com a assessor del pla general de la regió de Lisboa (1970-76). Juntament amb Albert Serratosa fou l’artífex del Pla General Metropolità de Barcelona, després de l’aprovació del qual (1976) fou nomenat delegat d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona (1977-80).
Des del 1980 fins al 1997 fou director general d’Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i subdirector de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) del 1980 al 1997, i del 1997 al 2000 director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme del mateix Departament. Des del 2001, fou professor associat de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra, des d’on confegí el Programa d’Actuació Urbanística Municipal de Vic (2004) i el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Puigcerdà (2005), entre d’altres. Representà l’Estat espanyol a la Unió Internacional d’Arquitectes del 1969 al 1980.
Dirigí la planificació urbana d’algunes subseus olímpiques dels Jocs Olímpics de Barcelona (Tres Torres de Granollers, Vila Olímpica de Banyoles, Can Roca, a Terrassa Mollet, front urbà de la Seu d’Urgell, etc.), per les quals rebé la Medalla d’Or de Barcelona 92. És coautor del llibre Gaudí 2002. Miscel·lània. Fou membre (2004) i president (2011, reelegit el 2017) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2004), membre d’honor de l’Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (2005). El 2003 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2004 li fou atorgada la insígnia de cavaller de la Legió d’Honor.