S’inicià al món del bicitrial i fou campió d’Europa cadet (1982) i d’Espanya juvenil (1983). Passà a les motos i l’any 1984 guanyà la primera prova al Trial de Morón. El 1985 debutà amb la marca Beta al Campionat del Món de trial i un any més tard n’aconseguí la primera victòria. El 1987 guanyà el primer títol mundial i els Sis Dies d’Escòcia, i es convertí en el primer pilot català a aconseguir-ho. L’any 1992 fitxà per Gas Gas i el 1993 fou el primer pilot a assolir un Campionat del Món amb una motocicleta fabricada a Catalunya. Es retirà el 1997 com el tercer pilot de trial amb més títols de la història del Mundial i amb el rècord de victòries consecutives (catorze en 1989-90) i el de podis consecutius (trenta-un en 1989-91) de la competició. En total aconseguí 61 victòries i 102 podis en proves de Campionat del Món, i es proclamà campió set vegades (1987, 1989, 1990, 1991, 1993, 1994, 1995) i subcampió dues vegades (1988, 1992). Guanyà nou Campionats d’Espanya consecutius (1986-94) i set vegades el Trial de les Nacions (1989, 1991-96) amb l’equip estatal. Revolucionà el món del trial pel seu pilotatge, que adaptava posicions i tècniques provinents de la bicicleta. La marca Beta li dedicà el model TR34 rèplica Tarrés (1987). Fou director esportiu de Gas Gas (1997-2006) i estigué a càrrec de l’escola de pilots per on passaren grans noms del trial català com Marcel Justribó, Marc Freixa, Albert Cabestany, i posteriorment descobrí talents com Marc Catllà, Jeroni Fajardo i Adam Raga. Organitzà trials en pista coberta amb el seu germà Francesc, fundà l’empresa de components JT7, l’equip SPEA Tarrés Team, on competí el seu nebot Pol, i fou responsable del model JT de l’empresa Jotagas i del seu equip de competició (2010). L’any 2013 fundà l’empresa de motos TRS Motorcycles.