Es llicencià en dret i criminologia, i els anys cinquanta, sota pseudònims diversos, publicà novel·les de gènere ( westerns , terror, etc.). L’any 1967 publicà El cazador , la seva primera novel·la ja en un estil propi, en la qual posa de manifest una acusada inclinació per la paràbola, el grotesc i les situacions absurdes, motiu pel qual sovint hom n’ha indicat la influència de Kafka.
A banda de la novel·la esmentada, és autor també de: Ceguera al azul (1969), El unicornio (1971), Los enemigos (1974), El castillo de la carta cifrada (1979), Amado monstruo (1984), Historias mínimas (1988), El cazador de leones (1989), La ciudad de las palomas (1990), El mayordomo miope (1990), El gallitigre (1990), El discutido testamento de Gastón de Puyparlier (1990), Problemas oculares (1990), Patio de butacas (1991), Diálogo en re mayor (1991), Preparativos de viaje (1991), La agonía de Proserpina (1993), em>Zoopatías y zoofilias (1993), Los reyes del huerto (1994), El crimen del cine Oriente (1995), Conversaciones con mi amigo Ramón (1995), La máquina voladora (1996), Los misterios de la ópera (1997), Un día en el zoo (1997), El alfabeto (1997), Napoleón VII (1999), Patíbulo interior (2000), La patria de las hormigas (2000), El canto de las tortugas (2000), La soledad de los pirómanos (2001), La mirada de la muñeca hinchable (2003), Los nuevos inquisidores (2004), El cantante de boleros (2005), La noche del lobo (2006), Los amantes de silicona (2008), Pecados griegos (2009) i Constructores de monstruos (2013).
L’estructura molt dialogada de les seves novel·les en fa possible la transposició al teatre, motiu pel qual n'han estat fetes adaptacions com Amado monstruo (1989), muntat pel Centre Dramàtic de Llenguadoc-Rosselló sota la direcció de Jacques Nichet i Jean J. Préau, o El cazador de leones (1993). El 1997 estrenà la versió escènica d' El castillo de la carta cifrada a la Comédie Française. És autor de l’obra teatrals Los bosques de Nyx (1995), i el 1996 presentà al Teatre Romea de Barcelona la versió catalana de em>Diálogo en re mayor , traduïda per Quim Monzó. El mateix any, Pedro Costa dugué al cinema la seva novel·la El crimen del cine Oriente.
En altres gèneres ha publicat Otoño en Benasque, los Pirineos (2000, amb fotografies de Joaquim Castells), els reculls de narracions Doce cuentos de Andersen contados por dos viejos verdes (2005) i Cuentos perversos (2002), i Bestiario (il·lustrat per Natalio Bayo, 2007). El 1998 guanyà el premi Sent Soví de literatura gastronòmica per La rebelión de los rábanos (1999), un híbrid de receptari i novel·la. En català publicà La bruixeria popular catalana (2005), versió actualitzada de La brujería y la superstición en Cataluña (1964). L’any 1994 rebé el premi Aragó de les lletres.