Fill de pagesos expropiats, el 1940 es graduà en art dramàtic a Moscou. Mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, treballà per als serveis del cor i de teatre dels serveis secrets soviètics (NKVD), i posteriorment s’incorporà al Teatre Vakhtangov, al capdavant del qual rebé el premi Stalin el 1953. El 1963 inicià la carrera docent, i l’any següent, amb la seva muller, l’actriu Alla Demidova i el poeta i actor Vladimir Vysockij refundà el Teatre Taganka (1964), amb el qual recuperà i actualitzà realitzacions de Vsevolod Meyerhold i Bertolt Brecht. Adaptà també clàssics russos, com ara una celebrada versió de Crim i càstig de F’odor Dostojevskij i diverses obres de Shakespeare. Al davant de Taganka feu, des del 1976, gires internacionals amb muntatges que causaren un fort impacte, però el seu creixent distanciament amb les autoritats el portà a ser desposseït de la ciutadania soviètica l’any 1984. Després de quatre anys d’exili a Europa i als Estats Units pogué tornar a l’URSS. Reprengué la direcció del Teatre Taganka fins el 2011, que abandonà per les diferències amb els actors de la companyia, i passà al Teatre Vakhtangov. Obtingué nombroses distincions, tant al seu país com a l’estranger. Entre d’altres, el títol d’Artista Nacional de Rússia (1991), la medalla Zukhov (1996) i el premi estatal de Rússia (1997).
Jurij Petrovič Ljubimov (2007)
© Russian Presidential Press and Information Office
Director de teatre rus.