Ignasi Aballí i Sanmartí

(Barcelona, 7 d'agost de 1958)

Artista plàstic.

Estudià a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Des del final dels anys vuitanta, la seva reflexió se centra en els problemes intrínsecs al procés de creació artística, als materials i als límits de la pintura, des d’un àmbit més conceptual que pròpiament formal. S’interessa per la representació del pas del temps i el seu rastre, i per la transformació de les obres sota el seu efecte.

Dins l’àmbit estatal, ha presentat exposicions individuals a la galeria Antoni Estrany, de Barcelona, i a la galeria Elba Benítez, de Madrid. Ha estat present en exposicions com “Los últimos días”, a les Salas del Arenal de Sevilla (1992), “Confrontaciones”, a la Casa de América de Madrid, “Iluminaciones profanas. La tarea del arte”, a Arteleku, a Donosti (1993), “Mirades (sobre el museu)”, al MACBA (1996) o “Procesos”, a Casa Grace de Lima (1997). Ha realitzat diversos projectes en espais públics, com Carta de colores a l’aeroport de Barcelona (1995), Escriure a l’aigua a les Piscines Municipals Picornell, o la instal·lació permanent a l’Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia (1996) d’aquesta ciutat. L’any 1996 fou un dels membres del jurat del premi d’art de la ciutat de Reus. El 1998 fou seleccionat per a la IX Biennal de Sydney, on presentà una projecció contínua dels crèdits que apareixien al final de diverses pel·lícules. Així proposà de reflexionar sobre la visibilitat, la llegibilitat o la percepció, a través d’un procés d’acumulació que qüestiona els mecanismes de la representació. L’any 2000 presentà l’exposició “Malgastar” a la Sala d’Art Josep Bages del Prat de Llobregat.

El seu treball és laboriós i lent i ha evolucionat per tal d’incorporar elements de la vida quotidiana. Aquesta línia ha marcat les exposicions “Grace & Gravity”, a la galeria Estrany de la Mota, a Barcelona (2002); “Lo que queda del día”, a la galeria Elba Benítez, a Madrid (2004), i la del MACBA (2005). Posteriorment ha presentat les exposicions “0-24 h” a Karlsruhe, Birmingham i Porto (2006), “Zona euro”, a Madrid (2008-09), “Transparent States”, a Brussel·les (2010), “CMYK Color System”, a Barcelona (2011), “This Is Not The End” (2012), “Mirar (el otro lado)” (2013) i “Double Readings” (2014). En totes elles ha procurat fer un registre i una lectura del pas del temps.

És professor de pintura a l’Escola Massana de Barcelona. L’any 2015 guanyà el premi Joan Miró.