Prenen la forma d’assistència tècnica, assistència alimentària, crèdits a baix interès, préstecs especials i donacions de caràcter multilateral, tots ells en condicions més favorables que les de mercat. L’ONU (a través de la UNCTAD) establí com a objectiu, el 1968, que els països desenvolupats dediquessin el 0,7% del PIB a aquest tipus d’actuacions, xifra que només Suècia, Noruega i Dinamarca han assolit en els darrers anys.