De família d’immigrants russos, el 1949 acabà els estudis al seminari de Leningrad (actual Sant Petersburg) i l’any següent fou ordenat de sacerdot. El 1953 es graduà a l’Acadèmia de Teologia de la mateixa ciutat. Nomenat successivament bisbe (1961), arquebisbe (1964) i metropolita (1968) de Tallinn, el 1986 esdevingué metropolita de Leningrad i Novgorod. Mantingué bones relacions amb el règim soviètic, amb el qual àdhuc col·laborà. Aquests anys fou també administrador i membre del Sínode del patriarcat de Moscou, del qual el 1990 fou elegit Patriarca en successió de Pimen i, conseqüentment, cap de l'Església Russa. Els últims anys de l’URSS defensà l’ensenyament religiós i la llibertat de culte i s’erigí en cap visible del ressorgiment de l’Església ortodoxa. El 1991 condemnà l’intent de cop d’estat contrari al canvi de règim a Rússia i, els anys següents, es pronuncià públicament contra l’antisemitisme i, malgrat manifestar-se contrari a la vinculació entre l’Església i l’Estat, donà suport públic a Borís Jelcin i Vladimir Putin i participà sovint en cerimònies d’estat. Al mateix temps, declarà màrtirs i inicià el procés de canonització de víctimes de la revolució i de la repressió soviètica, entre els quals el tsar Nicolau II de Rússia (2000). Mantingué relacions tenses amb Joan Pau II en relació al que considerava expansionisme de l’Església catòlica pel suport d’aquesta als catòlics de ritu oriental. Al final del seu govern (2007) tingué lloc la reunificació amb l’Església ortodoxa a l’exili. Fou succeït per Ciril I (Vladimir Mikhailovič Gund’ajev).
Aleix II
© J. Makjm
Nom de religió de l’eclesiàstic ortodox estonià Aleksei Rüdiger.