La seva obra destaca per la reinterpretació de la tradició constructiva mexicana i el caire espiritual dels seus espais, la qual cosa es manifesta amb el tractament cromàtic de les superfícies, el gust per la construcció massiva i l’ús de materials locals. Entre les seves obres més emblemàtiques es troben els jardins del Pedregal (1945-50), el convent de les caputxines a Tlalpan D.F. (1952-55), les torres a l’autopista de Querétaro (1957, juntament amb Mathias Goeritz), la Cuadra de San Cristóbal (1967-68) i la casa Gilardi (1976-80). Rebé el premi Pritzker el 1980.