i Pilar Benejam i Arguimbau | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pilar Benejam i Arguimbau

Geografia
geografia geog
Pedagoga i geògrafa.
Ciutadella, Menorca, 1937

Mestra per l’Escola de Magisteri de les Balears (1961), és llicenciada en pedagogia (1966) i en història (1972) per la Universitat de Barcelona i doctora en pedagogia (1985) per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professora emèrita. Ha format part de diverses comissions per a la reforma de la formació del professorat a Catalunya i a Espanya. És experta en temes de revisió de la programació escolar en ciències socials i ha assessorat les administracions públiques en referència a tot el cicle formatiu. Ha estat coordinadora general dels centres educatius de la diputació de Barcelona i directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (1994-98). S'ha interessat en tots els aspectes relacionats amb la renovació pedagògica i la innovació didàctica i en la introducció en la docència de les diferents propostes epistemològiques de la geografia.

Ha publicat obres de reflexió teòrica, com La formación de maestros. Una propuesta alternativa (1986), així com d’aplicació pràctica i manuals per a l’ensenyament secundari de la geografia, entre els quals destaca Intercanvi. Geografia humana i econòmica del món actual (1976). També ha participat en diversos llibres, com ara El proyecto curricular en el contexto del proyecto educativo institucional (1999), Una geografía humana renovada: lugares y regiones en un mundo global (2000) i Las ciencias sociales: concepciones y procedimientos (2002), a més de la publicació d’articles en revistes especialitzades com ara Documents d’Anàlisi Geogràfica, Perspectiva Escolar, Cuadernos de Pedagogía, Iber, Escola Catalana i Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, entre d’altres. Ha estat guardonada amb els premis Ramon Llull (2003), Jaume Vicens Vives (2004), la Creu de Sant Jordi (2004), el premi Emili Darder de l'Obra Cultural Balear (2004), el Marta Mata del departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya (2011) i el premi d'actuació cívica de la Fundació Lluis Carulla (2013).

Col·laboració: 
AAlb
Llegir més...