Bartolomé Bennassar

(Nimes, 8 d'abril de 1929 — Tolosa de Llenguadoc, 8 de novembre de 2018)

Historiador i hispanista francès.

Fill de mallorquí i de francesa, estudià a la Universitat de Toulouse-Le Mirail, on es graduà (1949) i desenvolupà la carrera acadèmica (1956-90), i de la qual fou rector en 1978-80. Amb tesi doctoral Valladolid au siècle d’or (1967) es convertí en un dels historiadors més destacats en l’estudi de l’edat moderna dels regnes de la corona espanyola. Destaquen entre les seves obres: Le XVI siècle, amb Jean Jacquart (1972), L’homme espagnol. Attitudes et mentalités du XVIe au XIXe siècle (1975), Lexique historique de l’Espagne, XVIe-XXe siècle (1976), L’Inquisition espagnole, XVe-XIXe siècles, com a director (1979), La América Española y la América Portuguesa, siglos XVI-XVIII (1980), Un Siècle d’Or espagnol (vers 1525-vers 1648) (1983), Les Chrétiens d’Allah. L’histoire extraordinaire des rénegats, XVe-XVIIe siècles (1989, premi Eugène-Colas 1990 de l’Académie Française), 1492. Un monde nouveau? (1991) i Christophe Colomb (1992), els tres darrers en col·laboració amb la seva filla Lucille Bennassar.

S’interessà també per altres aspectes de la societat i la història espanyoles: Le défi espagnol (1991, amb Bernard Bessière), reflexió sobre l’Espanya posterior al franquisme amb perspectiva històrica, Histoire de la tauromaquie. Une societé du spectacle (1993), Franco (1996), La guerre d’Espagne et ses lendemains (2004 Gran Prix Gobert de l’Académie Française 2005), Vélasquez. Une vie (2010), Histoire de Madrid (2013) i la memòria Pérégrinations ibériques. Esquisse d’ego-histoire (2018). Rebé la Gran Creu d’Alfons X el Savi (1987) i fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia (1982). Publicà també una Histoire du Brésil (1500-2000) (2000) i Le lit, le pouvoir et la mort. Reines et princesses d'Europe de la Renaissance aux Lumières  (2006). El 1993 hom li dedicà Pouvoirs et société dans l’Espagne moderne. Hommage à Bartolomé Bennassar.