El 1945 emigrà als Estats Units, on el 1949 es graduà al Wagner College de Staten Island. El 1954 obtingué el doctorat per la New School de Nova York. Fou, entre altres, professor al Hartford Theological Seminary (1958-63) i a les universitats de Rutgers 1963-81 i Boston (1981-2009). En aquesta universitat fundà l’Institut sobre cultura, religió i afers mundials, que dirigí. Com a sociòleg, la seva aportació principal és The Social Construction of Reality (1966), escrit conjuntament amb Thomas Luckmann, en el qual proposa un model de relació entre els individus i la realitat social en la qual aquests interpreten l’experiència diària conforme a unes pautes lingüístiques que li donen significat, però que, tanmateix, són susceptibles de modificació.
El seu altre centre d’interès fou la religiositat en el món modern, molt influït pel seu luteranisme practicant. Tot i que reconegué a grans trets la tendència a la secularització i el retrocés de la idea de Déu en el món desenvolupat, sostingué la vigència de la cerca de trascendència, perceptible tant en situacions excepcionals com en la vida quotidiana. Tractà d’aquesta qüestió en l’assaig A Rumour of Angels: Modern Society and the Rediscovery of the Supernatural (1969), de considerable repercussió. Publicà altres escrits sobre la religió en el món modern, entre els quals The Sacred Canopy: Elements of a Sociological Theory of Religion (1967), The Heretical Imperative: Contemporary Possibilities of Religious Affirmation (1979), A Far Glory: The Quest for Faith in an Age of Credulity (1992) i The Many Altars of Modernity. Towards a Paradigm for Religion in a Pluralist Age (2014).
De la seva abundant obra, en el vessant sociològic sobresurten també Invitation to Sociology: A Humanistic Perspective (1963), Movement and Revolution (1970), The Homeless Mind: Modernization and Consciousness (1973, amb la seva muller Brigitte Berger), The Capitalist Revolution (1986) i Redeeming Laughter: The Comic Dimension of Human Experience (1997).