L’any 2000 era l’empresa aeronàutica més gran del món i, en el terreny de l’aviació comercial, tenia una participació aproximada del 75% del mercat mundial. La seu és a Renton, Seattle (domicili de la companyia), i a Wichita (Kansas).
La seva predecessora, The Boeing Company, fou fundada el 1934 com a successora de la Boeing Airplane Company (fundada l’any 1916) per fusió d’aquesta amb la United Aircraft and Transport Co.
Entre les seves realitzacions més importants hi ha el Boeing 247
(1933), monoplà, primer avió de transport totalment metàl·lic; els B 17 Flying Fortress
i B 29 Superfortress
, bombarders pesants de la Segona Guerra Mundial; el bombarder transcontinental B 52 Stratofortress
; la sèrie de transports comercials a reacció, models 707, 720, 727, 737, 747, 767, dels quals el Boeing 747
fou el primer avió de transport nord-americà de reacció, i el Boeing 747 Jumbo
, que fou el primer avió de transport de gran capacitat (490 passatgers) i gran autonomia. Entre les realitzacions en d’altres camps destaquen els míssils intercontinentals, els helicòpters militars i la participació en els avenços de la indústria aeroespacial.
En presentar Airbus l’A-380, Boeing abandonà el seu projecte d’un avió de gran capacitat i n'endegà un altre per a construir un aparell amb capacitat per a 200/300 passatgers, però amb un buc ample, apte per a grans distàncies, per poder fer vols llargs, eliminant escales, i en previsió d’un augment del trànsit aeri. Aquest avió, desenvolupat considerant les necessitats de les companyies aèries, primer s’anomenà Boeing 7E7, i finalment canvià la seva denominació per B 787 Dreamliner
. S'oferirà en tres versions: 787-8, 787-9 i 787-3. Les dues primeres tindran capacitat per a 223 i 259 passatgers respectivament, distribuïts en tres classes, i un abast de 15.700 i 15.400 km. El B 787-3 tindrà una capacitat per a 296 passatgers i un abast de 6.500 km. En aquest model, completament nou, s’ha estudiat reduir el 20% el consum de combustible respecte als altres avions i un 60% de l’empremta acústica, i es pretén que viatgi a una velocitat de 0,85 Match. Els passatgers gaudiran d’una cabina més ampla, amb més espai entre seients i un ambient interior més humit que farà el vol més agradable. Per a l’estructura primària de l’ala i el buc s’han emprat materials composts. Boeing seleccionà la General Electric i la Rolls Royce per a desenvolupar el motor. Al final del 2003 se n'autoritzà la venda. El programa es llançà el 2004. A l’octubre del 2011, la companyia japonesa All Nippon Airways va cobrir la ruta Tòquio-Hong Kong amb el primer d’aquest aparells, tres anys després del previst.
La família 777 augmentà els seus membres amb el 777-200 ER ( Extended Range
), que fou llançat el 2000 i la primera unitat del qual es lliurà el 2004. Aquest aparell té una capacitat per a 301 passatgers (440 en alta densitat), distribuïts en tres classes. Una nova versió, la B 777-200 LR ( Long Range
), realitzà el primer vol el 2005; té un abast de 17.446 km i una capacitat per a 301 passatgers en una sola classe. Al gener del 2005 Boeing oferí una versió de càrrega, el B 777 Freighter, basada en l’avió de passatgers B 777-200 LR, que realitzà el seu primer vol al 2008 experimentant així un retard de 15 mesos en el seu programa. Aquest mateix any la companyia lliurà 375 unitats i rebé 668 comandes. També presentà el primer B-777
de càrrega Dreamliner i lliurà el primer avió de càrrega transformat B-767
.
Entre els anys 2007 i 2008 la companyia experimentà una davallada en les seves comandes: així, passà de 1.400 a 668 aparells.