Llicenciada en medicina. Membre del Partit Laborista Noruec, en 1974-79 fou ministra de Medi Ambient. Cap del seu grup parlamentari (1981-92), fou primera ministra entre el febrer i l’octubre del 1981, en 1986-89 i en 1990-96. El 1994 convocà un referèndum per a l’entrada de Noruega a la UE, que, en contra de les seves tesis, fou de resultat negatiu.
Amb una activa presència en les organitzacions internacionals, el 1987 presidí la comissió de les Nacions Unides sobre medi ambient i desenvolupament, la qual publicà l’informe conegut amb el seu nom, on es difongué el concepte de desenvolupament sostenible. Directora general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) del 1998 al 2003, aquest any fou succeïda per Lee Jong-Wook. Posteriorment ha ocupat càrrecs diversos en organismes internacionals.
Ha rebut els premis Carlemany (1994) i l’Internacional Catalunya (2013), aquest darrer compartit amb l’activista pakistanesa Malala Yousafzai.