Professor d’institut, el seu talent literari fou descobert molt tardanament per L.Sciascia quan llegí el pròleg que havia escrit per a un llibre de fotografies. Gràcies a Sciascia, el 1981 es publicà la seva primera novel·la, Diceria dell’untore, escrita el 1971, guardonada amb el premi Campiello i traduïda aviat a diversos idiomes, on feia servir l’experiència dels anys passats en un sanatori prop de Palerm (1943-46). Posteriorment publicà Museo d’ombre (1982), Argo il cieco (1984), La menzogne della notte (1988), Calende greche (1990) i Qui pro Quo (1991). Morí víctima d’un accident de trànsit.