La seva obra s’articula a l’entorn de la noció de perfecció i la seva representació metafòrica a través de formes pures que s’associen culturalment a aquest concepte. L’enigma, la interrogació i la màgia s’entrecreuen amb la recerca de la identitat de la veritat i de la bellesa. Aquesta recerca del sublim mostra un cert punt citacionista, com a versions personals i, per tant, parcials, d’autors literaris o de nocions filosòfiques heterogènies: el budisme zen i la cultura japonesa (durant uns anys residí en aquell país), la tradició occidental, especialment el Renaixement tardà, o les cultures de l’antiguitat de Grècia i Egipte. Tota referència, qualsevol forma o color utilitzat, assoleix un valor especial, fins i tot les robes que es posa quan realitza accions, o bé en les recreacions espacials. Així, les obres tenen un caràcter o funció ritual, amb formes iniciàtiques que l’experiència transforma. El component teatral va unit a un cert misteri, en un itinerari cap a la perfecció. El seu treball es veié per primer cop a l’Estat espanyol en una exposició retrospectiva, The Perfect Moment, que tingué lloc a l’IVAM en 1994-95. Després de la seva mort, es presentaren treballs seus a la Biennal de Venècia del 1999.