i Joan Cavallé i Busquets | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joan Cavallé i Busquets

Teatre
teatre teat
Dramaturg i narrador.
Reus, Baix Camp, 28 de gener de 1958

La seva activitat literària es vincula al col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp. Es donà a conèixer com a dramaturg amb L’espiral (Exercici d’autofàgia), premi Recull 1986, que s’inscriu en l’estètica de l’absurd, no debades l’autor traduí Fi de partida, de Beckett (premi J.M. de Sagarra 1988). Amb el grup Teatre Instantani escriví i dirigí El telèfon (1989). El 1990, amb la companyia Zàlata, de Joan Pasqual, estrenà Senyores i senyors a la X Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, on ja era conegut per Entaulats (1983). El 1994 presentà El Bagul al XXV Sitges Teatre Internacional i El Concurs al Teatre Romea. El 1993 guanyà el premi de novel·la Ciutat d’Alzira amb Rei de mi, i el 1996 publicà Dimes i l’altre, un aplec de textos dramàtics breus. Fou un dels cinc participants de la creació col·lectiva Hotel de mala mort, presentada al Grec 1997.

Col·laboració: 
FMB
Llegir més...