Diputat pel Partito Comunista Italiano des del 1987 i director del diari L’Unità (1988-90), fou un dels artífexs de la transformació del PCI en el Partito Democratico della Sinistra (PDS) el 1991, i n'esdevingué secretari general el 1994. El 1998, al capdavant de la coalició de centreesquerra Democratici di Sinistra, guanyà les eleccions generals i esdevingué primer ministre (primer cap de govern italià de trajectòria comunista) d’un govern de centreesquerra en el qual tingueren presència fins a set forces polítiques, amb una majoria de ministres de DS (9) i del Partit Popular Italià (5). Les dissensions internes de la coalició de govern i els mals resultats en les eleccions regionals de l’abril del 2000 forçaren la seva dimissió al maig d’aquest any.