El 1994 el Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions-CIEMEN n'encarregaren la redacció a un equip d’especialistes provinents de diverses disciplines i camps d’actuació. En l’elaboració del dotze esborranys successius hi intervingueren una cinquantena d’experts de diferents països. Un dels esforços dels redactors fou definir uns drets lingüístics equitatius, sense subordinar-los a l’estatus polític o administratiu del territori on pertany la comunitat lingüística, ni a criteris com el grau de codificació o el nombre de parlants, els quals no foren considerats rellevants. Una de les aportacions més importants de la Declaració és la consideració de les dimensions col·lectiva i individual dels drets lingüístics com a inseparables i interdependents. La Declaració fou aprovada per l’assemblea de participants en el transcurs de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, que se celebrà al juny del 1996 a Barcelona. La Declaració ha rebut el suport de la UNESCO i serà motiu de debats en el si de les Nacions Unides fins a esdevenir un text de llei internacional. L’objectiu final és que els drets lingüístics formin part del conjunt dels drets humans. Al final del 1996 el Parlament espanyol aprovà per unanimitat adherir-se a la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.